La RutaA meitats del s.XII es va produir la conquesta per part del Comte de Barcelona dels darrers reductes musulmans que ocupaven l'àrea de l'actual Catalunya meridional, un territori que seria conegut com la Catalunya Nova. Era una zona rica però deshabitada.
La necessitat de repoblar aquest espai va coincidir amb l'expansió de l'Orde del Cister, un orde monàstic que volia tornar als orígens de la regla de Sant Benet. El nou orde va trobar en aquests paratges solitaris els elements necessaris per fundar els seus petits móns fora del món: terra per cultivar, pedra abundant i aigua. Tot això sota la protecció de la corona que convertí els nous monestirs en els seus panteons reials. D'aquesta forma, en un espai reduït van crear una font d'espiritualitat que s'ha mantingut al llarg dels segles i que en l'actualitat encara podem apreciar.
Poblet, és el Monestir més gran de la Ruta del Cister. Rere els seus murs habita l'única comunitat masculina de monjos de la ruta i, al mateix temps, és el conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa.
Fundat el 1150, va viure el seu esplendor en el s.XIV quan es va convertir en el panteó reial dels comtes de Barcelona, tot i que la seva important influència es va mantenir viva en el principat durant segles.
El Monestir de Poblet és un dels centres espirituals de Catalunya i alhora guarda una de les joies de l'arquitectura religiosa més important del país, com ho constata el fet que al 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Dels tres monestirs cistercencs, Santes Creus és el que reprodueix amb més fidelitat la idea arquitectònica de com devien ser els monestirs de l'orde.
Fundat el 1158, va passar per diverses etapes glorioses convertint-se també durant un breu temps en panteó reial, però al 1835 es va produir l'exclaustració definitiva dels monjos, sent aquest recinte l'únic dels tres que no té vida monàstica. Aquest fet permet accedir al visitant a tots els racons del cenobi per poder conèixer aquest monument i la vida que es feia. Per ajudar a comprendre millor l'Orde del Cister hi ha un audiovisual que és recomanable veure.
Vallbona és l'únic monestir femení de la ruta i també és l'únic que ha conservat de forma continuada la vida monàstica durant 800 anys. El fet de ser el recinte més petit de tots li dóna un bellesa singular, una bona mostra són els seus dos cimborris d'estil gòtic que coronen el monestir.
L'origen del monestir data de 1153, i durant l'edat mitjana es va convertir en lloc de reclusió de les filles de la noblesa més important del principat, tal com ho demostra el fet que en el temple està enterrada la reina més coneguda de la Corona Catalana, Violant d'Hongria.
Actualment, es pot gaudir de la seva bellesa gràcies a la hostatgeria que existeix i que pot ajudar el visitant a trobar la tranquil·litat que buscaven les seves fundadores.
Tot i que no estan dins estricament de la Ruta del Cister, per importància i ubicació són una bona opció per combinar o ampliar la visita a la zona.
La vila de Montblanc és una de les més pintoresques de Catalunya gràcies al seu recinte emmurallat de 1.500 metres que s'alça sobre un turó i als tresors que hi guarda dins. Rere els seus murs podrem gaudir d'un passeig a través dels seus carrers i places que ens portaran fins a l'edat mitjana.
Cal recordar que segons la tradició fou aquí on el Patró de Catalunya, Sant Jordi, va matar el drac que turmentava la població i alliberà la princesa obsequiant-la amb una rosa sorgida de la sang de la fera morta. Aquest fet és recordat cada 23 d'abril amb una gran representació que recomanem veure.
La vil·la de Valls és coneguda per ser el bressol de dues tradicions: una gastronòmica i una altra folklòrica, que s'han estès per Catalunya i que han arribat a convertir-se en unes icones del país.
Per la banda culinària, tenim les calçotades: una classe de ceba tendra, blanca i allargada que va acompanyada d'una salsa de romesco i que s'ha de menjar tot seguint un ritual, és, sens dubte, una tradició molt popular. La millor època per menjar calçots és des del mes de gener fins al mes de març.
L'altra singularitat folklòrica que té Valls són els castells: una tradició que té més de 200 anys d'antiguitat i que en el 2010 va ser declarada per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Valls compta amb dues de les colles més importants del país.
Si volen rebre més informació o conèixer les nostres tarifes poden posar-se en contacte amb nosaltres via correu electrònic o per telèfon.
També podem assessora en cas de necessitar altres serveis com: restaurants, entrades, transports, etc...
CA
ES
EN